EL DIARIO DE NOA

TIPO DE PLANS:

GRAN PLA GENERAL:

El plànol panoràmic mostra un gran escenari o una multitud.
El subjecte o no està o bé queda diluït en l'entorn, llunyà, petit.
Té un valor descriptiu i pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la solitud.
Es dóna més impotancia al context que a les figures que es filmen.

També s'utilitza per mostrar els paisatges.

  

PLA GENERAL:

Presenta als personatges de cos sencer i mostra amb detall l'entorn que els envolta.
Abasta gran part de l'escenari natural o decorat.

Integra els personatges en el seu ambient. S'utilitza per començar una escena o per situar una acció.

 

PLA AMERICÀ:
Retalla la figura pel genoll, aproximadament, per mostrar l'acció de les mans.

S'utilitza des dels westerns perquè les botes de cuir originals per als texans eren un cost molt gran i innecessari per a la producció de la pel·lícula.
  

PLA MIG:

El pla mitjà curta per la cintura aproximadament.
La zona intermèdia des de la qual podem retallar la imatge va des del melic fins l'entrecuix.

Amb aquest enquadrament intentem potenciar l'atractiu del cos humà, per això és la més utilitzada en fotografia de moda.

PRIMERS PLANS:

Aquest tipus d'enquadrament capta una escena que va des de les espatlles al capdavant.
En aquest tipus d'enquadraments ens aproximem a la persona i vam aconseguir una fotografia propera i pròxima.

Es correspon amb una distància íntima, ja que serveix per mostrar confidència i intimitat respecte al personatge.
                                                          


PLA SENCER:
Generalment mostra a un element sencer i al seu entorn. Té un valor descriptiu però al seu torn pot contenir valor expresiu.També anomenat "pla figura", és denominat així perquè s'enquadra justament la figura sencera del subjecte a prendre, és a dir, es podria dir que el pla abasta just des del cap als peus.

PLA DETALL:
En el pla detall la fotografia recull un detall particular de l'escena, sense que necessàriament aparegui la cara de la persona.
Amb aquest tipus d'enquadraments pretenem ressaltar zones de la imatge que podrien passar inadvertides.

PLA CONJUNT:
El pla de conjunt és una presa de longitud mitjana com indica el seu nom en anglès "mèdium long shot". És un pas entre el pla general i el pla mitjà encara que de vegades se substitueix pel pla general simplement.

TIPUS D'ANGULACIONS EN PLA VERTICAL

ANGLE NORMAL:
A l'altura de la mirada del personatge.

ANGLE PICAT:
És quan la càmera està en una posició elevada, prenent de arriba cap a sota. Se l'anomena també "OJODE AGUILA". La càmera está empleada per sobre de la mirada.

ANGLE CONTRAPICAT:
És quan la càmera està a arran de terra i pren cap amunt. "VISTA DEGUSANO". La càmera per sota delos ulls del subjecte. El emfatitza.

ANGLE CENITAL:
La càmera completament situada a sobre del subjecte.

ANGLE CONTRAPICAT ABSOLUT:
És l'angle contrari al Cenital. La imatge es fa totalment desde abaix.

ANGLE ABERRANT:
La camera es troba inclinada en el moment de fer la fotografía, així la línia d'horitzó es desnivela.

ANGLE L'IMPOSSIBLE:
La camera es troba en una posició impossible.

ANGLE CUC:
La camera es troba a arran de terra.

TIPUS D'ANGULACIONS EN PLA HORITZONTAL:

ANGLE FRONTAL:

ANGLE 3/4: Respecte a ella.  Angle 7/8: Respecte a ell.




ANGLE LATERAL:

ANGLE POSTERIOR: