LLEIS DE GESTALT

Llei de figura - fons:

No podem percebre una mateixa forma com a figura i alhora com a fons d'aquesta figura. El fons és tot el que no es percep com a figura. 
Estableix que el cervell no pot interpretar un objecte com a figura o fons al mateix temps i la percepció de l'objecte de determinar la imatge a observar.

                  

Llei de la continuïtat:

Si diversos elements semblen estar col·locats formant un flux orientat cap a algun lloc, es percebran com un tot.
Percebre elements continus encara que estiguin interromputs entre si.

                                                     



Llei de la proximitat:
Els elements propers entre si tendeixen a percebre com si formessin part d'una unitat.

            



Llei de la similitud:
ELs elements semblants són percebuts com si tinguessin la mateixa forma.
Com més gran sigui la semblança entre dos elements, més gran serà la força cohesiva entre ells.

    

Llei del tancament:

Una forma es percep millor com més tancat està el seu contorn. Un exemple clar és veure una línia corba i associar-la a un cercle.

 


Llei de la compleció: 
Una forma oberta tendeixen a percebre com tancada.

                           


Llei de la bona forma:
Tendència a organitzar els elements pictòrics per formes el més simètriques possibles. Es relaciona amb altres lleis en tant que es prefereixen figures tancades, millor enfocades i organitzades en la mateixa direcció.

Llei de la pregnancia:
Tendència a agrupar diferents formes i elements per a establir una organització el més clara i senzilla possible.

Llei del contrast:
Es distingeixen elements per la diferència de mida, color, posició ...

Lei de la simetría o regularitat:
Les imatges simètriques o geomètricament simples i regulars són percebudes com a conjunts o unitats, fins i tot malgrat la distància.

LA SEVA INFLUÈNCIA:
La psicologia de la Gestalt es pot enquadrar dins el marc més ampli de la psicologia humanista, ja que posa èmfasi en les vivències subjectives de cada persona, dóna importància a aspectes positius de la psicologia com ara l'autorealització i la recerca de decisions encertades, i treballa amb una concepció de l'ésser humà com a agent capaç de desenvolupar-se de forma lliure i autònoma.

Això vol dir que no se centra en els aspectes negatius de la ment, tal com passa amb certs tipus de psicoanàlisi, ni cenyeix el seu objecte d'estudi a la conducta observable de les persones, com passa al conductisme.