C.AUDIOVISUAL 1r BTL AINHOA RODRIGUEZ

CONCEPTES BÀSICS DE LA FOTOGRAFIA EN CAMP I FORA DE CAMP: El camp s'identifica amb tot allò que apareix en el quadre, és a dir, el que es veu a la pantalla, ja que queda dins de la visió de la càmera.    El fora de camp és tot allò que no apareix en el quadre i que per tant no veiem. Pot ser tant imatge com so. Es juga molt amb el fora de camp a través de mirades i sons que arriben des de fora del quadre. També se li pot dir espai "off". En resum es pot dir que el fora de camp és allò que l'espectador creu que existeix fora de l'enquadrament en base a la informació del que veu dins el quadre. AIRE: El "aire" sol ser emprat com a sinònim d'espai. Per tant, si el que es pretén és deixar aire per sobre d'una persona, el que indica és que hem d'utilitzar un pla més ampli o elevar la càmera per modificar els límits del quadre. Mirada: normalment se sol deixar aire cap al lloc on es dirigeix la mirada del nostre sub

LLEIS DE GESTALT Llei de figura - fons : No podem percebre una mateixa forma  com a figura i alhora com a fons d'aquesta figura. El fons és tot el que no es percep com a figura.  Estableix que el cervell no pot interpretar un objecte com a figura o fons al mateix temps i la percepció de l'objecte de determinar la imatge a observar.                    Llei de la continuïtat : Si diversos elements semblen estar col·locats formant un flux orientat cap a algun lloc, es percebran com un tot. Percebre elements continus encara que estiguin interromputs entre si.                                                        Llei de la proximitat : Els elements propers entre si tendeixen a percebre com si formessin part d'una unitat.               Llei de la similitud : ELs elements semblants són percebuts com si tinguessin la mateixa forma. Com més gran sigui la semblança entre dos elements, més gran serà la força cohesiva entre ells.      

DIBUIXOS   Hiperrealisme: Estil Greg:

EL DIARIO DE NOA TIPO DE PLANS: GRAN PLA GENERAL: El plànol panoràmic mostra un gran escenari o una multitud. El subjecte o no està o bé queda diluït en l'entorn, llunyà, petit. Té un valor descriptiu i pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la solitud. Es dóna més impotancia al context que a les figures que es filmen. També s'utilitza per mostrar els paisatges.    PLA GENERAL: Presenta als personatges de cos sencer i mostra amb detall l'entorn que els envolta. Abasta gran part de l'escenari natural o decorat. Integra els personatges en el seu ambient. S'utilitza per començar una escena o per situar una acció.   PLA AMERICÀ: Retalla la figura pel genoll, aproximadament, per mostrar l'acció de les mans. S'utilitza des dels westerns perquè les botes de cuir originals per als texans eren un cost molt gran i innecessari per a la producció de la pel·lícula.    PLA MIG: El pla mitjà curta per l